El tio se va acollonar i no ho va fer. Al igual que pasa en el valencianisme, els nostres heroes, els que se posen davant a intentar unirmos, a afrontar el gran repte de representar-nos, al hora de la veritat, s’acollonen. La diversitat de colors, formes i tamanys de ser valencianiste es massa per ad ells, i si no se li pot traure redit personal. No volen enfrontar-se per por a eixir en el cul escaldat. Es mes facil vendres a un sol consolador, gran , uniforme, que intentar-ho en cent diferents.
16 Julio 2008 a las 7:00 am |
També eixa diversitat podria tindre més trellat i lluitar junta, val la pena.
16 Julio 2008 a las 10:53 am |
M’agrada vore una dona per aci, Noelia. Espere que fruixques el blog. Per cert, he visitat el teu. Ya charrem si vens mes per aci.